Welcome to the UPF Digital Repository

Opposition to European integration: analysis of euroscepticism at the electoral and citizen level from a comparative perspective

Show simple item record

dc.contributor.author Lamarca Ferrés, Xavier
dc.date.accessioned 2022-08-30T11:03:47Z
dc.date.available 2022-08-30T11:03:47Z
dc.date.issued 2022-06-12
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10230/53948
dc.description Treball de Fi de Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració. Curs 2021-2022
dc.description Tutor: Jordi Pascual i Saüc
dc.description.abstract The legitimation crisis that is facing the European Union endangers its integration project. Eurosceptic deputies have steadily increased, being the current European Parliament the most Eurosceptic in recent decades. In the same way, European public opinion makes its vote of protest felt at the polls. Considering this, Euroscepticism has become a generic term used by the academic literature that is not always useful to capture the nuances of the different types of opposition to the integration. Two complementary approaches have been used to measure integrationist attitudes at political and citizen levels. A qualitative methodology through a framing analysis of the selected electoral programs has been used to present the different forms of opposition or criticism that political parties use towards the European Union. Likewise, I use a quantitative —empirical— analysis of the European public opinion through a binary logistic regression to find those variables that can best predict the Eurosceptic sentiment in citizens. The findings obtained overcome the reductionist and simplistic distinction between “hard” and “soft” Euroscepticism, showing that Euroscepticism does not constitute a homogeneous ideology, but rather a transversal ideological phenomenon that differs in intensity and in the arguments used when criticizing or opposing the current level of integration. Furthermore, it is appreciated a correlation between the dominant discursive practices of Eurosceptic political elites and those key areas that best predict the probability of a citizen being Eurosceptic. In this sense, it would be convenient to determine in future lines of research the ascending —bottom-up—, descending — top-down— or bidirectional nature of this relationship.
dc.description.abstract La crisi de legitimitat que afronta la Unió Europea amenaça el seu projecte d'integració. Els nombre de diputats euroescèptics ha augmentat constantment, sent l'actual Parlament Europeu el més euroescèptic de les últimes dècades. De la mateixa manera, l'opinió pública europea ha fet sentir el seu vot de protesta a les urnes. Tenint en compte això, l'euroescepticisme s'ha convertit en un terme genèric utilitzat per la literatura acadèmica que no sempre és útil per captar els matisos dels diferents tipus d'oposició a la integració. S'han utilitzat dos enfocaments complementaris per mesurar les actituds integracionistes a nivell polític i ciutadà. D’una banda, s'ha utilitzat una metodologia qualitativa a través d'una anàlisi del framing dels programes electorals seleccionats per tal de presentar les diferents formes d'oposició o crítica que utilitzen els partits polítics envers la Unió Europea. Així mateix, he realitzat una anàlisi quantitativa —empírica— de l'opinió pública europea a través d’una regressió logística binària per trobar aquelles variables que millor poden predir el sentiment euroescèptic dels ciutadans. Les troballes obtingudes superen la distinció reduccionista i simplista entre euroescepticisme “hard” i “soft”, mostrant que l'euroescepticisme no constitueix una ideologia homogènia, sinó un fenomen ideològic transversal que difereix en la intensitat i en els arguments utilitzats a l'hora de criticar o oposar-se a l'actual. nivell d'integració. A més, s'aprecia una correlació entre les pràctiques discursives dominants de les elits polítiques euroescèptiques i aquelles àrees clau que prediuen millor la probabilitat que un ciutadà sigui euroescèptic. En aquest sentit, seria convenient determinar en futures línies de recerca el caràcter ascendent —bottom-up—, descendent —top-down— o bidireccional d'aquesta relació.
dc.format.mimetype application/pdf
dc.language.iso eng
dc.rights © Tots els drets reservats
dc.subject.other Treball de fi de grau – Curs 2021-2022
dc.title Opposition to European integration: analysis of euroscepticism at the electoral and citizen level from a comparative perspective
dc.type info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
dc.subject.keyword European Union
dc.subject.keyword Integration project
dc.subject.keyword Euroscepticism
dc.subject.keyword European public opinion
dc.subject.keyword Political parties
dc.subject.keyword European Parliament
dc.subject.keyword Framing analysis
dc.subject.keyword Unió Europea
dc.subject.keyword Projecte d'integració
dc.subject.keyword Euroescepticisme
dc.subject.keyword Opinió pública europea
dc.subject.keyword Partits polítics
dc.subject.keyword Parlament Europeu
dc.subject.keyword Anàlisi del framing
dc.rights.accessRights info:eu-repo/semantics/openAccess

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search DSpace


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics

In collaboration with Compliant to Partaking