Control systems in virtual reality video games

Abstract

Video games have always moved towards the standardization of control systems. At an interaction level, the goal of games is to have the best possible user experience, therefore game controls and mechanics should be easy to understand, simple to use and similar to other existing control systems. Virtual Reality video games are no exception, but they are a younger branch of the games industry more focused on experimentation than on standardization. This work researches some of the current control systems available in Virtual Reality games and performs a user study with one of the most polarizing and central game mechanics and control systems: locomotion, or how the player moves inside a game. The goal of the study is to gather information on the locomotion game mechanics by analysing the player behaviour when using multiple control systems simultaneously. The results of this work show that control systems are heavily related to the game genre and design, and they tend to be as simple as possible although there is not a standardized control system for every given game genre. Some in-game mechanics such as picking up and releasing objects, or shooting guns seemed to be standardized, but other central mechanics do not feature this standardization, such as locomotion or inventory systems.

Els videojocs sempre han tendit a la estandardització dels sistemes de control. A nivell d’interacció, l’objectiu dels jocs és oferir la millor experiència d’usuari possible, per tant els controls i mecàniques del joc han de ser fàcil d’entendre, simples d’utilitzar i similars a altres sistemes de control ja existents. La Realitat Virtual no n’és una excepció, però és una branca molt jove de la indústria dels videojocs més centrada en l’experimentació que en la estandardització. Aquest treball investiga alguns dels sistemes de control actualment disponibles en jocs de Realitat Virtual i desenvolupa un estudi amb usuaris amb una dels mecàniques i sistemes de control més polaritzats i centrals dels jocs: la locomoció, o com el jugador es mou dins el món virtual. L’objectiu de l’estudi és recollir informació sobre les mecàniques de locomoció analitzant el comportament dels usuaris mentre utilitzen múltiples sistemes de control al mateix temps. Els resultats del treball indiquen que els sistemes de control estan molt lligats al gènere del joc i el seu disseny, i que tendeixen a ser el més simple possible, tot i que no existeix un sistema de control estàndard per a tots els gèneres. Algunes mecàniques dels jocs tals com agafar i deixar anar objectes, o disparar armes si tenen un estàndard, però altres mecàniques centrals no presenten aquesta estandardització, com per exemple la locomoció o els sistemes d’inventari.

Los videojuegos siempre han tendido hacia la estandarización de los sistemas de control. A nivel de interacción, el objetivo de los juegos es ofrecer la mejor experiencia de usuario posible, por lo tanto, los controles y mecánicas del juego deben ser fáciles de entender, simples de utilizar y similares a otros sistemas de control ya existentes. La Realidad Virtual no es una excepción, pero es una rama muy joven de la industria de los videojuegos que se centra más en la experimentación que en la estandarización. Este trabajo investiga algunos de los sistemas de controles actualmente disponibles en juegos de Realidad Virtual y desarrolla un estudio con usuarios con una de las mecánicas y sistema de control más polarizados y centrales de los videojuegos: la locomoción, o como el jugador se mueve dentro del mundo virtual. El objetivo del estudio es recoger información sobre las mecánicas de locomoción analizando el comportamiento de los usuarios mientras utilizan múltiples sistemas de control al mismo tiempo. Los resultados del trabajo indican que los sistemas de control están muy ligados al género del juego y su diseño, y que tienen tendencia a ser lo más simple posible, aunque no existe un sistema de control estándar para todos los géneros. Algunas mecánicas de los juegos tales como coger o soltar objetos, o disparar armas sí que tienen un estándar, pero otras mecánicas centrales no presentan estos estándares, como por ejemplo la locomoción o los sistemas de inventario.