García Guillén, Júlia2017-11-132017-11-132017-11-13http://hdl.handle.net/10230/33211Treball de fi de grau en Biologia HumanaTutors: Míriam Martínez i Josep-Eladi BañosEl dolor neuropàtic és degut a una malaltia que afecta al sistema somatosensorial, produint-se canvis en les vies nociceptives que alteren la conducció normal dels impulsos nerviosos. Es caracteritza per percebre com a estímuls dolorosos aquells que són innocus (al·lodínia), i per respondre de manera exagerada als dolorosos (hiperalgèsia). Durant l’última dècada, s’ha descobert que la patogènesi del dolor neuropàtic no es restringeix únicament a una activitat neuronal aberrant, sinó que també intervenen cèl·lules immunitàries i glials. L’activació d’aquestes cèl·lules al nervi lesionat, al gangli de l’arrel dorsal i a la mèdul·la espinal, contribueix al manteniment del dolor neuropàtic al produir i secretar mediadors proinflamatoris i substàncies algògenes que sensibilitzen i estimulen els nociceptors i les seves dianes sinàptiques. El sistema immune també allibera citocines antiinflamatòries i mediadors analgèsics, que contribueixen a reduir la sensibilització de les terminacions nociceptives i a limitar la resposta inflamatòria. Els opioides endògens produeixen efectes analgèsics, immunosupressors i antiinflamatoris a l’actuar sobre els receptors opioides expressats en neurones i cèl·lules immunitàries. La balança entre mediadors pro i antiinflamatoris serà decisiva per determinar la cronificació del dolor. En aquest treball es revisa la contribució del sistema immunitari en el desenvolupament i manteniment del dolor neuropàtic i el paper del sistema opioide endogen en la modulació de la resposta neuroinflamatòria.application/pdfcat© Tots els drets reservatsDolorSistema immunològicOpiacisinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisinfo:eu-repo/semantics/openAccess