El projecte d’«Els Clàssics del Món»: una necessitat

Abstract

En el marc de la Catalunya noucentista de les primeres dècades del segle xx, en què la incorporació de les obres mestres d’altres literatures era considerada essencial per a la construcció d’una cultura completa i moderna, l’Editorial Barcino creà diverses coŀleccions amb la voluntat de paŀliar les mancances de la tradició literària. «Els Clàssics del Món», creada el 1930, fou la primera coŀlecció catalana dedicada a importar sistemàticament l’obra íntegra de clàssics moderns estrangers i la seva aparició fou celebrada pels homes de lletres de l’època, que la reberen com una aportació cultural necessària que havia de contribuir a l’educació coŀlectiva i a la consolidació de la identitat nacional. Aquest article repassa els volums de la coŀlecció que van poder publicar-se abans que l’esclat de la guerra estronqués aquell projecte i recull alguns dels comentaris apareguts a la premsa, que iŀlustren la convicció estesa que calia recórrer a models forans per a reconstruir una tradició literària estroncada i la consciència d’haver assolit una maduresa lingüística.