Coneixement i ús del clític en segons el domini individual i la presència ambiental del català i castellà

Rotger Triay, Núria

Coneixement i ús del clític en segons el domini individual i la presència ambiental del català i castellà

Llicència

Citació

Rotger Triay, N. Coneixement i ús del clític en segons el domini individual i la presència ambiental del català i castellà. 2020. handle: http://hdl.handle.net/10230/46387

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Resum

Aquest estudi descriu la influència de la llengua dominant i de la presència ambiental del castellà i català en la competència i acceptabilitat del clític en, un aspecte molt propi del català. L’objectiu és veure si la influència de la llengua dominant supera la interferència lingüística, és a dir, la influència del castellà. Per això, a partir d’enviar i obtenir resultats d’una prova d’acceptabilitat i d’una prova de producció del clític en a quatre grups de parlants, s’han obtingut dades rellevants per a respondre la qüestió inicial. Els quatre grups eren, concretament, un de llengua dominant català i un de llengua dominant castellà, tant de Barcelona com de Vic, dues zones amb més i menys presència ambiental del castellà, respectivament. En primer lloc, el que revela l’anàlisi de dades és que la llengua dominant supera, en influència, a la presència ambiental del castellà i català a l’hora d’acceptar i produir el clític en. En segon lloc, es comprova que quan el clític fa la funció de partitiu és quan s’obtenen resultats menys esperats. Altrament, l’estudi ha revelat que és en els contextos agramaticals del clític on s’obté una menor acceptabilitat per parts dels grups de domini en català i una major per part dels de domini en castellà. Aquests resultats s’han pogut interpretar a partir de la línia general de comportament dels parlants que s’ha repetit, la qual ha situat sempre els grups de llengua dominant català per davant dels grups de llengua dominant castellà a l’hora d’adequar-se a l’ús tradicional del català.