Venanci i Agapit Vallmitjana Barbany

Abstract

El present article és el resultat d’un treball d’investigació sobre la vida i obra de dos escultors, els germans Venanci i Agapit Vallmitjana Barbany, la producció dels quals va suposar “la renovació més significativa que va experimentar l’escultura catalana vuitcentista”. Dos artistes molt valorats en la seva època, però pràcticament, des de la mort d’un dels seus biògrafs, el crític d’art Manuel Rodríguez Codola (Barcelona, 1842-1846), la seva obra va començar a passar inadvertida, malgrat entitats culturals, públiques i privades, com: el Museu del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu Frederic Marés o la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, entre altres, tinguin part de la seva obra exposada permanentment.