Puntuació i processos de composició

Abstract

En el procés de composició d’un text escrit, els signes de puntuació funcionen com a mitjans que ajuden a jerarquitzar les idees per organitzar-les satisfactòriament (funció macrotextual), i com a elements de cohesió que permeten establir relacions lògiques diverses entre dos segments textuals successius (funció microtextual). Aquestes dues funcions guarden relació amb diferents fases del procés de composició: la puntuació s’utilitza per organitzar jeràrquicament en la planificació les diferents idees que es desenvolupen en un text, i en la textualització els signes de puntuació poden enllaçar dues unitats textuals relacionades lògicament. Des d’aquesta òptica, la puntuació constitueix una estratègia retòrica que empra l’escriptor per aconseguir els objectius comunicatius proposats. Per això, comentem, tant en la funció macrotextual com microtextual, els usos retòrics de la puntuació que permeten una eficàcia comunicativa més gran en la composició del text expositiu. Finalment, fem algunes propostes didàctiques per treballar la puntuació en diferents estadis del procés de composició: en la planificació, la textualització, l’avaluació i la revisió dels textos escrits