Llogateres sense llar: anàlisi dels efectes de l’alienació residencial sobre la qualitat de vida de la joventut precaritzada a Barcelona

Abstract

Aquest treball analitza els efectes de l’alienació residencial sobre la qualitat de vida de la joventut precaritzada a Barcelona, entesa com una desconnexió econòmica, simbòlica i relacional amb l’espai habitat. A partir d’un marc teòric que combina aportacions de Marx, Federici, Harvey, Lefebvre, Giddens i Madden & Marcuse, s’explora com la financiarització de l’habitatge, la mercantilització de la llar i la precarietat contractual erosionen l’estabilitat emocional, la intimitat i la capacitat de projectar futur. Mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes en profunditat i codificació temàtica, s’identifiquen formes d’alienació econòmica (treballar només per pagar una habitació), simbòlica (no sentir l’espai com a propi), emocional (fragilitat del vincle amb l’habitatge) i interseccional. Els resultats mostren que molts joves viuen amb sostre però sense llar, atrapats en una estructura urbana que imposa provisionalitat, control i desarrelament. Es conclou que cal reconèixer l’alienació residencial com una forma de violència estructural i reivindicar l’habitatge com a dret subjectiu vinculat a la vida digna, l’arrelament i la seguretat ontològica.This thesis analyses the effects of residential alienation on the quality of life of precarious youth in Barcelona, understood as an economic, symbolic and relational disconnection from the inhabited space. Based on a theoretical framework that draws on Marx, Federici, Harvey, Lefebvre, Giddens, and Madden & Marcuse, it explores how housing financialisation, commodification of the home and contractual precariousness erode emotional stability, intimacy and future prospects. Using a qualitative methodology based on in-depth interviews and thematic coding, the study identifies forms of alienation: economic (working only to afford a room), symbolic (not feeling the space as one’s own), emotional (a fragile bond with the dwelling) and intersectional. Findings show that many young people live under a roof but without a home, trapped in an urban structure that imposes provisionality, control and uprooting. The thesis concludes that residential alienation should be recognised as structural violence, and that housing must be reclaimed as a subjective right tied to dignity, rootedness and ontological security.