Salvador Dalí i el surrealisme grec

Abstract

Salvador Dalí apareix citat en les lletres gregues des que hi arriba el surrealisme. Al mateix temps que alguns crítics aprofiten les excentricitats del pintor català per exacerbar l’escarni que fan dels surrealistes grecs, aquests darrers s’interessen per la seva obra i hi dialoguen en els seus textos. Nicolas Calas és un dels primers a rebre’n la influència i també un dels primers a criticar des de Nova York el canvi de postura de Dalí que es desenvolupa a finals dels anys 30. Nikos Engonópulos coincideix amb Dalí en les recerques en l’espai del desig, mentre que en Embirikos l’empremta daliniana es fa visible en la creació de personatges paranoics així com en la transformació de processos psíquics en mecanismes narratius.Salvador Dalí has been mentioned in Greek litterature ever since the arrival of surrealism. While critics often take advantage of the eccentricities of the Catalan painter to strengthen their mockery of Greek surrealists, these surrealists poets are interested in his work and they dialogue with it in their writings. Nicolas Calas is the first to come under his influence and also one of the first to criticize, from New York, the change in Dalí’s work that took place in the late 30s. Nikos Engonopoulos’ research into the space of desire overlaps Dali’s, while in Embirikos Dalí’s influence is visible in the creation of paranoid characters as well as in the transformation of psychic processes into narrative mechanisms.