Les metodologies d’avaluació com a instrument de millora de l’autoconcepte acadèmic

Abstract

El present treball té com a objecte d’estudi l’autoconcepte de l’alumnat d’ESO, entès com el resultat de la interiorització que fan de la seva imatge social a partir de les diferents interaccions amb el context i agents socials. En aquest sentit, l’adolescència es configura com una etapa vital en la qual els canvis constants, el procés de construcció de la identitat i el tracte d’acceptació o rebuig rebut pels altres esdevenen factors determinants per a la configuració de l’autoconcepte. Partint del potencial de l’avaluació per augmentar la motivació i autoestima de l’alumnat defensat per alguns autors, el treball persegueix observar de forma empírica, a partir de la intervenció didàctica de les pràctiques del màster, i en un context específic i concret, si els instruments d’avaluació formativa i formadora tenen impacte en l’autoconcepte acadèmic de l’alumnat. Per fer-ho, s’ha desenvolupat una intervenció didàctica de 8 sessions de durada per als 4 grups de primer d’ESO de l’Institut Damià Campeny de Mataró, en el marc de la qual s’han posat en pràctica metodologies d’avaluació formativa i formadora, basades en la implicació activa de l’alumnat. Al llarg d’aquest període, s’han implementat diferents instruments i processos de recollida i anàlisi d’informació que han permès contrastar els impactes d’aquestes metodologies sobre l’alumnat. Els resultats obtinguts posen de manifest que la coavaluació i l’autoavaluació es demostren com un instrument vàlid per a la millora de l’autoconcepte acadèmic de l’alumnat en termes generals. No obstant, el seu impacte no es manifesta de la mateixa manera per a tots/es els/les adolescents. Un fet que indueix a diferents propostes de treball en relació a aquesta realitat en clau de futur.