Rendiment i lecturabilitat tipogràfica a la premsa escrita : l'evolució del disseny de les tipografies de premsa, entre la preocupació per l'espai i la comoditat de lectura

Abstract

S'entén per rendiment tipogràfic la capacitat que té una font per reproduir el màximnombre de matrius en el mínim espai possible. Aquest concepte no es pot deslligar d'unaltre, la lecturabilitat o readability, que es defineix com la capacitat de llegir textos endiaris, revistes o llibres durant temps prolongats, amb el mínim esforç visual. Per tant,rendiment i lecturabilitat conformen una difícil equació, la resolució de la qual ens permetràencabir el màxim nombre de matrius tipogràfiques en el mínim espai possible,sense dificultar la comoditat de la lectura. L'equilibri entre els dos pols d'aquesta equacióés el que han perseguit el dissenyadors de tipografies per a premsa durant els últimscent anys. Les primeres dècades del segle passat els tipògrafs van lluitar per aconseguirlletres el més netes i clares possible. Després, sobretot a partir de la Times de StanleyMorison, la cerca d'un rendiment òptim ha estat una de les divises, donant la màximaclaredat, sobretot, a l'espai interior de les lletres o contraforma. Les fonts de la MergenthalerLinotype Company, els treballs de Dwiggins, pare de la fórmula M, o les creacionsde Gerard Unger, amb la seva coneguda Gulliver, són algunes de les fites en lacerca de l'equilibri entre rendiment i lecturabilitat.Typographic efficiency refers to the capacity of a font to reproduce the maximumnumber of matrixes in the least amount of space possible. This concept is inextricablyinvolved with. another: readability, which is defined as the ease with which texts can beunderstood in mewspapers, magazines, or books for a prolonged period with minimumvisual effort. Consequently, efficiency and readability are components of a difficultequation, the resolution of which allows for the maximum number of typographicmatrixes in the least possible space, without jeopardizing ease in reading. The balancebetween the two poles of this equation is what typography designers in journalism havestrugged with for the last hundred years. During the first decades of the 20th century,typographers worked to achieve the cleanest, clearest letterforms possible.Subsequently, especially in the case of The Times of Stanley Morison, optimalefficiency became emblematic while also providing maximum clarity, especially in theinterior space(s) of each letterform and counterform. The fonts of teh MergenthalerLinotype Company (including yhe work of Dwiggins, father of he M formula) andGerard Unger s renowned font, Gulliver, exemplify milestones in the search for abalance between efficiency and readability.