Identificacions de frontera: glòria i oblit dels jueus de Melilla (1862-1945)

Abstract

L'aproximació estrategica de les potencies colonials europees decimononiques i d'Espanya a les minories socioreligioses del Mediterrani musulma, on residia el gruix de la diaspora sefardita, va afavorir la immigració de moites famílies jueves a Europa. La majoria es van dirigir cap a aquelles ciutats properes als seus pai'sos d'origen. Aquest va ser el cas de Melilla. Els jueus del Marroc, la població civil més important de Melilla a començament del segle xx, van contribuir al desenvolupament economic i al creixement urba d'aquest antic presidio No obstant, la seva situació era ambivalent, propia d'una població de frontera, tant des del punt de vista geopolític com sociocultural. La guerra civil i la dictadura de Franco van posar fi al seu procés d'integració i al seu ascens social i economic.