Educació emocional a l’aula: l’escriptura com a eina de detecció del patiment emocional de l’alumnat de secundària

Abstract

Les conductes agressives i els comportaments impulsius dels estudiants, així com la manca de motivació generalitzada, són les principals preocupacions del professorat. D’altra banda, sovint queden invisibilitzades les necessitats i sentiments dels joves que estan patint psicològicament. Situacions relacionades amb mancances en la intel·ligència emocional deriven en un increment de les dificultats i trastorns afectius i de la conducta de l’alumnat. Actualment, a les aules de secundària, l'educació emocional no es treballa de manera transversal, més enllà de les tutories i en altres àmbits, a discreció del docent. La hipòtesi d’aquest treball és que a les classes de Llengua i Literatura es poden aprofitar les produccions escrites (redaccions, reportatges, etc.) com a canal d'expressió i per a la detecció de patiment emocional. A través d’una enquesta realitzada a docents, queda palesa una preocupació per la salut emocional de l’alumnat de secundària. També es destaca la necessitat de formació en educació i gestió emocional per part del professorat. Amb l'anàlisi d’una mostra de textos, es conclou que les creacions escrites ens poden aportar informació per identificar senyals d'alarma del patiment emocional dels alumnes per a intervenir, alertar de possibles situacions de risc i derivar a la xarxa de professionals.The aggressive and impulsive behaviour of the students, as well as the lack of general motivation are the main concerns of the faculty. On the other hand, the needs and feelings of young people who are suffering psychologically are often invisible. Situations related to deficiencies in emotional intelligence that result in an increase in the difficulties and affective disorders, and the behaviour of the students. Currently, in secondary schools, emotional education is not worked in a transversal way, beyond tutorials and, in other areas, at the discretion of the teacher. The hypothesis of this work is that in the classes of Language and Literature, literary productions (writings, reports, etc.) can be used as a channel of expression and for the detection of emotional suffering. Through a survey of teachers, it is clear that there is a concern for the emotional health of secondary school students. Also noteworthy is the need for training in education and emotional management by teachers. With the analysis of a sample of texts. It is concluded that written productions can provide information to identify warning signs of the emotional suffering of students to intervene, alert of possible risk situations and refer to the network of professionals.