Neologia lèxica catalana a l’àrea temàtica de la gastronomia: anàlisi quantitativa i qualitativa d’un exemplar de la revista gastronòmica Cuina

Ricart Fajula, Tània

Neologia lèxica catalana a l’àrea temàtica de la gastronomia: anàlisi quantitativa i qualitativa d’un exemplar de la revista gastronòmica Cuina

License

Citation

Ricart Fajula, T. Neologia lèxica catalana a l’àrea temàtica de la gastronomia: anàlisi quantitativa i qualitativa d’un exemplar de la revista gastronòmica Cuina. 2019. handle: http://hdl.handle.net/10230/43186

This citation was generated automatically.

Abstract

La neologia lèxica és un reflex de l’evolució de la llengua, però alhora de la societat i dels seus canvis. La gastronomia, dins d’aquesta societat, s’innova constantment a causa de la internacionalització i l’aparició de noves tendències. En català, no existeixen estudis previs que analitzin les noves unitats lèxiques a l’àrea temàtica de la gastronomia. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest treball és realitzar una anàlisi quantitativa i qualitativa dels neologismes que s’han incorporat al camp de la gastronomia, agafant com a corpus un exemplar de l’any 2018 de la revista gastronòmica Cuina. Aquesta anàlisi m’ha permès contestar les preguntes de partida i la hipòtesi inicial, principalment centrades en com s’han creat els neologismes del corpus. Per fer l’anàlisi he treballat amb un corpus format per 134 neologismes, extrets prèviament de la revista seguint el criteri lexicogràfic. Els resultats indiquen la varietat dels processos de formació dels neologismes del corpus de buidatge: hi ha 73 neologismes formals, 49 manlleus i 12 neologismes semàntics. Dins els neologismes formals, el procés de sintagmació és el més freqüent, seguit de la derivació. Això indica que els textos d’aquest gènere no segueixen la tendència de la neologia catalana actual i que presenten una particularitat pel que fa a la innovació lèxica. En referència als manlleus, els més freqüents provenen de l’anglès, però destaca també la presència de mots de llengües llunyanes al català com el japonès o el xinès. Finalment, la majoria dels neologismes semàntics són fruit d’una extensió del significat ja documentat d’aquestes paraules.