"Nunca más": justícia transicional i dret a la veritat en l'Argentina post dictatorial

Abstract

Aquest treball analitza el procés de justícia transicional a l’Argentina postdictatorial (1976-1983), explorant l’impacte del dret a la veritat i de l’expressió “Nunca Más” com a força unificadora de la lluita social contra la impunitat i l’oblit. Amb l’objectiu de descobrir com els mecanismes de transició implementats van contribuir a la consecució de la veritat i la memòria, s’aplica l’Anàlisis Crítica del Discurs a tres documents clau: els textos fundacionals del Procés de Reorganització Nacional, el pròleg de l’informe “Nunca Más” elaborat per la Comisión Nacional sobre Desaparición de Personas i un extracte de la Sentència 1.767 de la Corte Suprema Argentina “Julio Héctor Simón y otros sobre privación ilegítima de la libertad”. Els resultats revelen com el discurs autoritari del règim justificava i legitimava la violència estatal, mentre que el “Nunca Más” va construir una narrativa emancipadora que va dignificar les víctimes i va consolidar la voluntat resilient de memòria col·lectiva. La sentència va reforçar aquest procés, promovent la rendició de comptes a nivell institucional i fomentant la cultura democràtica. Aquest estudi evidencia com el llenguatge configura narratives socials i relacions de poder, en el present cas reafirmant la perdurabilitat del “Nunca Más” com a emblema de la lluita pels drets humans i la resistència contra l’autoritarisme.This research paper analyzes the transitional justice process in post-dictatorial Argentina (1976-1983), exploring the impact of the right to truth and the expression Nunca Más “Never Again” as a unifying force in the social movement against impunity and oblivion. With the aim of discovering how the transitional mechanisms implemented contributed to truth and memory, Critical Discourse Analysis is applied to three key documents: the founding texts of the Proceso de Reorganización Nacional “National Reorganization Process”, the prologue of the report Nunca Más prepared by the National Commission on the Disappearance of Persons and an extract from the Judgment of Argentina’s Supreme Court S. 1767, Julio Héctor Simón y otros sobre privación ilegítima de la libertad. The results reveal how the authoritarian discourse of the regime justified and legitimized state violence, while “Nunca Más” constructed an emancipatory narrative that dignified the victims and consolidated the resilient will of collective memory. The ruling reinforced this process, promoting accountability at an institutional level and fostering democratic culture. This study demonstrates how language shapes social narratives and power relations, in this case reaffirming the permanence of “Nunca Más” as an emblem of the fight for human rights and resistance against authoritarianism.