L’ocell s’ha tornat gàbia. Indagacions sobre la subjectivitat a partir de Michel Foucault i la psicoanàlisi freudiana

Abstract

La pregunta originària d’aquest treball girava entorn de la subjectivitat. Concretament, entorn d’una subjectivitat desposseïda. El treball pretenia explorar el descobriment d’una manca de pertinença respecte allò que un és, el reconeixement d’una estranyesa instal·lada en allò que un sent de més seu, de més protegit i resguardat; allò de més propi, de més pur i genuí: allò que, des d’una soledat inpertorbada, constitueix allò més seu del si mateix. Aquest treball pretenia estirar el fil d’una desconfiança radical respecte tot allò que un creu de més inherent a ell, d’un procés de des-identificació respecte la pròpia voluntat, el desig, el gust, el plaer; de l’experiència de descobrir que quant un més segueix el seu desig més s’aliena, que quan un més és ell mateix menys es pertany, que quan un més s’allibera més segueix el mandat d’un remitent llunyà, anònim i desconegut; estirar el fil, en definitiva, de la vivència de sentir el propi «cor» com un cos estrany.