L'educació per a l'autonomia: un nou paradigma docent?

Abstract

El paper de l’aprenent com a subjecte actiu en el progrés de l’aprenentatge ha/nestat un dels eixos de la renovació didàctica dels últims anys. Un concepte/nclau en la definició d’aquest paper és el de l’autonomia de l’aprenent, que en/nels dissenys curriculars recents ha estat definit com un dels objectius de l’acció/neducativa («aprendre a aprendre»), alhora que s’ha plasmat en aspectes/nconcrets de la metodologia d’ensenyament i en l’elaboració de materials adequats/nper a aquest objectiu i per a aquestes pràctiques. En aquest article n’exposem/nl’origen i la fonamentació conceptual, a partir de les aportacions de la/npsicologia constructivista i cognitiva, de l’anàlisi del discurs i dels estudis/nd’adquisició de segones llengües; presentem i comentem algunes de les noves/nrealitats educatives que han sorgit arran de la seva aplicació i fem una breu/nvaloració de la implementació del model.

The role of the learner as an active subject in the process of learning has been/none of the axes in the didactic renovation in recent years. A key concept in the/ndefinition of this paper is the autonomy of the learner that in the recent curricular/ndesigns has been defined as one of the objectives of educational action/n(learning to learn) this has now been specifically defined in teaching methodology/nand in the elaboration of adequate materials for these objectives and/npractices. In this article we show the origin and the conceptual foundation based/non the constructivist and cognitive psychology and on discourse analysis/nand acquisition studies on second languages. We present and comment on some/nof the educational realities that have arisen from its application and we/noffer a brief evaluation of the implementation of the model.