Algunes reflexions a l’entorn de la relació entre traducció, recepció i hipertextualitat

Abstract

L’article analitza, a partir de la teoria de la hipertextualitat de Genette, la relació entre traducció i recepció i les reescriptures que se’n deriven. Deixant de banda la traducció com a transformació seriosa o transposició, se centra, en primer lloc, a explorar la traducció com a única mediació possible per a garantir la familiaritat del públic lector amb l’hipotext estranger transformat per l’hipertext, a partir de la traducció d’El Diari d’Eva, de Mark Twain, i els hipertextos catalans. En segon lloc, s’aproxima a la recepció com a requisit hipertextual amb l’estudi de Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon, de Francesc Trabal, una paròdia de Faust que, en gran mesura, s’explica com a reacció lúdica a l’enorme desplegament de mitjans amb què es va celebrar a Catalunya el centenari de la mort de Goethe en 1932.