La multiplicitat dels models normatius del valencià: un debat entre convergència i particularisme

Abstract

Actualment, els parlants de valencià tenen al seu abast més immediat dos possibilitats de normativa lingüística. D’una banda, el model anomenat convergent, promogut per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, que prioritza les formes lingüístiques compartides amb les altres varietats de la catalanofonia. D’altra banda, el model anomenat particularista, difós per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que pren com a base les formes més comunes de la varietat valenciana. La confrontació d’idees entre els partidaris d’un model i els de l’altre ha anat construint un debat acadèmic durant l’última vintena d’anys. A partir d’una extensa revisió bibliogràfica dels arguments de cada corrent, concloem que cal aprofundir en algunes perspectives (actituds lingüístiques, resolució del conflicte lingüisticoideològic, revernacularització, llengua materna dels parlants) i presentem les bases que guiaran un projecte de tesi doctoral amb què tractarem de resoldre les incògnites mitjançant un estudi empíric propi.