Anàlisi de la variació fonètica del registre informal en LSC

Abstract

La llengua de signes catalana (LSC), com la majoria de les llengües de signes arreu del món, és una llengua minoritària i minoritzada. L’any 2010 va ser reconeguda legalment pel Parlament de Catalunya. Tanmateix, com que l’estatus de llengua de ple dret va ser tardà, els estudis lingüístics sobre les llengües de signes són molt recents. Concretament sobre la variació en el registre en LSC se’n té poca informació. Els poc estudis existents sobre aquest camp en altres llengües de signes es basen en criteris lèxics i gramaticals i, en algunes ocasions, en aspectes fonològics. No obstant això, no s’ha estudiat en cap cas la variació fonètica en funció del to discursiu. Aquesta situació no només afecta les tasques d’interpretació de llengua de signes, sinó que tampoc ajuda a promoure el coneixement sobre aquesta llengua ni reforça el seu estatus. En aquest treball analitzem un discurs signat informal en LSC per tal d’observar i definir la variació fonètica del to. Mostrem en imatges dels signes que presenten variació en els paràmetres formatius i els hem comparat amb la seva versió en producció formal. Els resultats obtinguts indiquen que el to informal es caracteritza, principalment, per la variació dels signes en el lloc de configuració i per la caiguda de la mà no dominant. Per consegüent, també definim els discursos formals. Per això aquest treball aporta coneixements sobre la variació fonètica en un camp fins ara no estudiat en la LSC.