El joc com a resposta a l’agonia de l’experiència a l’era del capitalisme tardà: una lectura de Playtime de Jacques Tati

Enllaç permanent

Descripció

  • Resum

    En plena època del capitalisme tardà res escapa a la separació entre allò sagrat i allò profà, estructura essencial de tota religió. Els mecanismes econòmics de valor de les mercaderies esdevenen anàlegs a aquesta lògica religiosa augmentant d’aquesta manera la seva plusvàlua a un nivell de naturalesa sagrada. Tal transcendència divina té com a conseqüència que l’ús de qualsevol objecte esdevingui inabastable per l’ésser humà si no és mitjançant un ritual, generalment econòmic, social o cultural. Tal distància converteix qualsevol capacitat de fer experiència en quelcom impossible. La resposta política vers això és el joc, que redefineix Jacques Tati a Playtime (1967), en tant que gest que arrenca al dispositiu del capitalisme religiós allò que ha capturat del món dels humans. S’esdevé una profanació, única alternativa d’abolir els medis imposats per allò sagrat.
  • Descripció

    Treball de fi de màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis
    Tutor: Ivan Pintor Iranzo
  • Mostra el registre complet