Labor markets, search frictions and international trade : assessing the China shock
Citation
Mac Mullen, M. Labor markets, search frictions and international trade : assessing the China shock. 2018. handle: http://hdl.handle.net/10230/35929
This citation was generated automatically.
Abstract
The goal of this paper is to assess quantitatively the impact that the emergence of China in the international markets during the 1990s had on the U.S. economy (i.e. the so-called China Shock). To do so, I build a model with two sectors producing two final goods, each of them using as the only input of production an intermediate good specific to each sector. Final goods are produced in a perfectly competitive environment. The intermediate goods are produced in a frictional environment with labor as the only input. First, I calibrate the close economy model to match some salient stylized facts from the 1980s in the U.S. Then to assess the China Shock I introduce a new country (China) in the international scene. I proceed with two calibration strategies: (i) calibrate China such that it matches the variation in the price of imports relative to the price of exports for the U.S. between the average of the 1980s and the average of 2005- 2007, (ii) Calibrate China such that variation in allocations are close to the ones observed in data, for the same window of time. I found that under calibration (i) the China Shock in the model explains 26.38% of the variation in the share of employment in the manufacturing sector, 16.28% of the variation in the share of manufacturing production and 27.40% of the variation in the share of wages of the manufacturing sector. Finally, under calibration (ii) I found that the change in relative price needed to match between 80 to 90 percent of the variation in allocations is around 3.47 times the one observed in data.
L’objectiu d’aquest treball és estimar de forma quantitativa l’impacte que el creixement de Xina tingué en l’economia dels EUA durant els anys noranta (és a dir, l’anomenat «Impacte Xinès»). Per fer-ho, he construït un model amb dos sectors que produeixen dos béns finals, i on cadascun d’aquests sectors utilitza, com a única aportació a la producció, un bé intermedi a cada sector. Els béns finals es produeixen en un entorn plenament competitiu. Els béns intermedis es produeixen en un entorn de fricció amb la força laboral com la única aportació. En primer lloc, afino el model d’economia tancada per poder relacionar alguns fets estilitzats destacats dels anys vuitanta als EUA. Seguidament, per avaluar l’Impacte Xinès, introdueixo un nou país (la Xina) a l’escena internacional i continuo amb dues estratègies de calibratge: (i) calibro la Xina per tal que coincideixi amb la variació en el preu de les importacions relatiu al preu de les exportacions dels EUA entre la mitjana dels anys 80 i la mitjana de 2005-2007; (ii) calibro la Xina de tal manera que la variació en assignacions s’assembli a les que s’han observat en les dades, per la mateixa finestra de temps. Els resultats mostren que, sota el calibratge (i) l’Impacte Xinès en el model explica el 26.38% de la variació en la part d’ocupació en el sector manufacturer, 16.28% de la variació en la part de la producció manufacturera, i 27.40% en la variació en la part de sous del sector manufacturer. Finalment, en el calibratge (ii) trobo que el canvi en el preu relatiu necessari per igualar entre el 80-90% de la variació en assignacions es al voltant de 3.47 vegades a l’observada en les dades.
L’objectiu d’aquest treball és estimar de forma quantitativa l’impacte que el creixement de Xina tingué en l’economia dels EUA durant els anys noranta (és a dir, l’anomenat «Impacte Xinès»). Per fer-ho, he construït un model amb dos sectors que produeixen dos béns finals, i on cadascun d’aquests sectors utilitza, com a única aportació a la producció, un bé intermedi a cada sector. Els béns finals es produeixen en un entorn plenament competitiu. Els béns intermedis es produeixen en un entorn de fricció amb la força laboral com la única aportació. En primer lloc, afino el model d’economia tancada per poder relacionar alguns fets estilitzats destacats dels anys vuitanta als EUA. Seguidament, per avaluar l’Impacte Xinès, introdueixo un nou país (la Xina) a l’escena internacional i continuo amb dues estratègies de calibratge: (i) calibro la Xina per tal que coincideixi amb la variació en el preu de les importacions relatiu al preu de les exportacions dels EUA entre la mitjana dels anys 80 i la mitjana de 2005-2007; (ii) calibro la Xina de tal manera que la variació en assignacions s’assembli a les que s’han observat en les dades, per la mateixa finestra de temps. Els resultats mostren que, sota el calibratge (i) l’Impacte Xinès en el model explica el 26.38% de la variació en la part d’ocupació en el sector manufacturer, 16.28% de la variació en la part de la producció manufacturera, i 27.40% en la variació en la part de sous del sector manufacturer. Finalment, en el calibratge (ii) trobo que el canvi en el preu relatiu necessari per igualar entre el 80-90% de la variació en assignacions es al voltant de 3.47 vegades a l’observada en les dades.
Other authors
Description
Treball fi de màster de: Master's Degree in Specialized Economic Analysis
Director: Joan Llull
Director: Joan Llull
