Una democràcia sota una constitució d'origen autoritari: anàlisi del cas xilè (1990-2019)

Abstract

La majoria de països que durant segle passat atravessaren un període autoritari, especialment aquells liderats per la figura d’un sol dictador, es dotaren durant la transició a la democràcia o pocs anys després d’un nou ordre constitucional que simbolitzés el trencament amb el model anterior. Una de les excepcions mundials a aquest fenomen és el de Xile, només equiparable, a escala llatinoamericana, al cas panamenc. La lectura política que s’ha fet del país durant les últimes tres dècades, lloant la seva estabilitat política i el creixement econòmic, han obviat que la Constitució del 1980 representa encara una ferida oberta, tant pel seu origen autoritari com pel seu caràcter neoliberal, criticat pels sectors més progressistes. El present estudi pretén oferir un retrat polític i social que serveixi de marc explicatiu dels motius pels quals Xile, a dia d’avui, encara es regeix segons la Carta Magna de Pinochet. A través d’una investigació qualitativa, s’han identificat els principals punts d’inflexió en el debat constitucional entre 1990 i 2019 i s’ha arribat a diverses conclusions sobre la trajectòria política del país.