Transmedia y diseño, una hibridación para el aprendizaje significativo: un estudio de caso sobre formación para la innovación

Abstract

Les narratives transmèdia, el disseny i les teories psicoeducatives es poden articular per aconseguir una hibridació transdisciplinària en pro d'un aprenentatge més significatiu. L'objectiu principal d'aquest estudi va ser posar de manifest com els mètodes propis del disseny i els seus atributs com a prefigurador i configurador, aplicats a través de dinàmiques transmèdia, eren capaços d'articular els processos d'ensenyament i aprenentatge. L'estudi de cas presentat es refereix a un curs en què es va intervenir per potenciar els enfocaments creatius en la resolució de projectes innovadors. D'altra banda, el segon gran objectiu va ser mostrar als participants un tipus d'aprenentatge més profund a través de la reflexió (Design Thinking) i la participació-acció en equip (Learning by Doing). Després del curs, els participants van considerar la importància del treball grupal per gestionar els enfocaments creatius i aplicar-los al context de la innovació.Transmedia, design and psychoeducational theories can be articulated to achieve transdisciplinary hybridisation for more meaningful learning. The main objective of this study is to show how methods intrinsic to design —its attributes as foreshadower and configurator— applied through dynamic transmedia are able to articulate the processes of teaching and learning. This case study was offered in a course to enhance creative approaches in executing innovative projects. The second major objective was to show students a deeper kind of learning through reflection (Design Thinking) and team participation and action (Learning by Doing). After the course, students considered the importance of group work to manage and apply creative approaches in the innovation context.