'Hadestown': l'adaptació d'un mite clàssic a un musical modern ; Anàlisi i traducció de quatre fragments de 'Hadestown' i el seu ajustament a la música

Such Tormo, Erola

'Hadestown': l'adaptació d'un mite clàssic a un musical modern ; Anàlisi i traducció de quatre fragments de 'Hadestown' i el seu ajustament a la música

Llicència

Citació

Such Tormo, E. 'Hadestown': l'adaptació d'un mite clàssic a un musical modern ; Anàlisi i traducció de quatre fragments de 'Hadestown' i el seu ajustament a la música. 2023. handle: http://hdl.handle.net/10230/57761

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Resum

D’una banda, malgrat que la mitologia grega és, actualment, només un miratge d’allò que un cop va ser, molts dels mites que la componen són referents clars de peces artístiques modernes, especialment en la literatura i el teatre. De l’altra, crida l’atenció que disciplines com l’estudi de les traduccions teatrals i les adaptacions musicals tinguin tan poc conreu en comparació amb l’estudi d’altres àrees artístiques. Aquests dos fets, que coincideixen en un únic objecte d’estudi —l’obra musical Hadestown—, van ser l’al·licient per crear el treball que avui ens ocupa i convergeixen dos estudis en un únic projecte integrat: l’estudi de l’adaptació del mite grec clàssic d’Orfeu i Eurídice a un musical modern en anglès i l’anàlisi de la problemàtica de traduir fragments de l’obra: primer, sense tenir en compte elements extralingüístics, i, després, amb l’ajustament d’aquestes traduccions a la música, per veure si les primeres eren funcionals o no. El treball consta de quatre parts: el desglossament del mite i la comparació amb el guió de Hadestown —des del punt de vista de la traducció com a manipulació—, l’anàlisi de quatre fragments de l’obra musical —dins el marc teòric de la teoria funcionalista de Reiss (1971)—, la traducció comentada i el posterior ajustament a la música de la mà d’una musicòloga professional. Les conclusions a què s’ha arribat són les tres següents: la primera, l’obra conserva els elements del mite comuns en totes les versions que se’n coneixen, i els elements afegits, com personatges i analogies, existeixen per afegir context i motius d’interès per a la nova audiència; la segona, el problema principal a l’hora de traduir els fragments escollits és la sil·labificació, mentre que les rimes complicades les hem pogut solucionar amb les terminacions verbals i els jocs de paraules gairebé mai no tenien un referent fix, per la qual cosa a l’hora de traduir-los teníem llibertat creativa; finalment, la tercera, ja que les traduccions fetes van provar no ser funcionals per a una obra musical, els canvis més notoris que s’han hagut de fer del text llegit al text cantat són l’ajustament de les vocals tòniques dels versos amb els accents de la música que li corresponen i la reescriptura d’alguns versos perquè la història semblés més narrada i no tan traduïda. El conjunt del treball mostra la complexitat de la traducció dels textos literaris que s’acompanyen de música i l’obligació de considerar-hi en tot moment les necessitats de la representació.