És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?

Costa Carreras, Joan

doi:http://dx.doi.org/10.7203/Caplletra.67.15372

És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?

License

Citation

Costa Carreras J. És la variació lingüística social una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus? Caplletra. Revista Internacional de Filologia. 2019;67 (Tardor):93-113. DOI: 10.7203/Caplletra.67.15372

Abstract

Hem constatat les dificultats d’aprofundir les relacions conceptuals entre la variació social i la funcional, que comencen quan ens preguntem quins factors socials són pertinents per descriure el col·loquial. Creiem que cal tenir en compte, en ordre decreixent, les «adscripcions identitàries» que Block (2014) analitza: capital lingüístic, capital cultural, edat, gènere, activitat habitual, «habitus/ideologia/actituds», «classe social», ètnia i religió. En aquest context d’incertesa conceptual, no és estrany que la variació social sigui una dimensió sociolingüística tractada inadequadament en la normativa catalana: Badia (1994) confon els termes diastràtic i diafàsic i llegint els textos normatius de l’IEC s’hi veu un tractament incoherent, contradictori, imprecís i incomplet de la variació social. La concepció acceptada de gramàtica normativa, que es basa en els judicis socials, queda contradita pel «tractament de la variació» de la GIEC (2016: XXII), que els exclou. Davant d’aquesta contradicció, presentem una anàlisi de com l’IEC exposa la variació social, la funcional i les relacions entre totes dues. Finalment, encetem el debat de quin seria el tractament pertinent de la variació social per la SF.
We have noted the difficulties of deepening the relations between the social and functional diversity, starting when we wonder what social factors are required to describe the colloquial. We take into account, in descending order, the «associated identities» that Block (2014) analyzes: linguistic capital, cultural capital, age, gender, usual activity, «habitus / ideology / attitudes», «social class», ethnicity and religion. In this conceptual context of uncertainty, it is not surprising that the social variation dimension is inadequately treated in the Catalan prescriptive corpus: Badia (1994) confused the terms diastratic and diaphasic, and reading the Catalan Academy’s corpus (IEC) an incoherent, contradictory, inaccurate and incomplete treatment of social variation is found. The accepted conception ‘prescriptive grammar’, which is based on social judgments, it is contradicted by «treatment of variation» of GIEC (2016: XXII), which excludes them. Given this contradiction, we present an analysis of how the IEC exposes social variation, functional variation and the relationships between them. Finally, we start the debate on what would be the appropriate treatment of social variation by the IEC.