From data to understanding: music similarity through human perception, objective metrics and legal perspectives

Abstract

The rise of Artificial Intelligence (AI) in music offers creative potential but also raises complex challenges, especially in assessing originality and possible copyright infringement by generative models. The Music Replication Assessment (MiRA) tool was designed to identify potential data replication using audio-based similarity metrics. However, its alignment with human perception and legal standards has not been demonstrated. To explore this, we conducted a perceptual experiment comparing human judgments, MiRA classifications, and legal rulings on melodic similarity. Participants completed two tasks: (1) rating similarity on a scale, and (2) a forced choice to judge whether a fragment was a copy. Results revealed discrepancies among the three perspectives. Legal rulings aligned more with the forced choice task, while MiRA matched direct scaling, particularly in ambiguous cases.L’auge de la Intel·ligència Artificial (IA) en la música ofereix un gran potencial creatiu, però també planteja reptes complexos, especialment pel que fa a l’avaluació de l’originalitat i la possible infracció de drets d’autor per part dels models generatius. L’eina Music Replication Assessment (MiRA) va ser dissenyada per detectar possibles casos de replicació de dades mitjançant mètriques de similitud basades en l’àudio. Tot i això, encara no s’ha demostrat si les seves classificacions s’alineen amb la percepció humana o amb els estàndards legals. Per explorar aquesta qüestió, vam dur a terme un experiment perceptiu comparant els judicis humans, les classificacions de MiRA i les decisions legals sobre similitud melòdica. Els participants van completar dues tasques: (1) valorar la similitud en una escala i (2) una elecció forçada per determinar si un fragment era una còpia. Els resultats van revelar discrepàncies entre les tres perspectives. Les decisions legals s’alineaven més amb la tasca d’elecció forçada, mentre que MiRA coincidia amb la valoració directa, especialment en casos ambigus.