Exploració de l'angiogènesi de cèl·lules endotenials microvasculars en cultiu en condicions fisiològiques, patològiques i farmacològiques

Martínez Sánchez, Julia

Exploració de l'angiogènesi de cèl·lules endotenials microvasculars en cultiu en condicions fisiològiques, patològiques i farmacològiques

Citació

Martínez Sánchez, J. Exploració de l'angiogènesi de cèl·lules endotenials microvasculars en cultiu en condicions fisiològiques, patològiques i farmacològiques. 2016. handle: http://hdl.handle.net/10230/27305

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Resum

L’endoteli és un òrgan format per un nombre elevat de cèl·lules que recobreixen l’interior dels vasos sanguinis. Aquestes cèl·lules endotelials (CEs) tenen capacitat de resposta i davant d’un estímul danyí poden canviar el seu estat d’un fenotip basal a un activat o fins i tot a un disfuncional, on les seves funcions principals es veuen alterades./nL’angiogènesi, la formació de nous tubs sanguinis, és una de les funcions endotelials/nque es veu afectada en aquesta disfunció. Aquesta capacitat té un paper important en/nmolts processos, tant fisiològics com patològics, i per aquest motiu el seu estudi i la seva potencial modulació poden ser de gran utilitat per afrontar malalties en les que ja se sap que existeix una disfunció endotelial. Els objectius d’aquest treball han estat 1) posar a punt una tècnica per l’estudi de l’angiogènesi utilitzant CEs microvasculars en cultiu, 2) explorar si un estat de disfunció endotelial, com el que succeeix en pacients amb insuficiència renal crònica terminal (IRCT), té associada una alteració de l’angiogènesi i 3) investigar l’efecte que pot tenir sobre aquesta funció un fàrmac protector de l’endoteli, com el defibrotide (DF). Els resultats obtinguts al llarg d’aquest estudi demostren que: 1) el creixement de CEs en 3D, utilitzant un medi ric en proteïnes de la membrana basal, permet la formació de petits vasos o tubs; 2) la disfunció endotelial associada a la IRCT es caracteritza per una reducció del procés angiogènic; 3) el DF presenta un efecte antiangiogènic, ja que quan està present en el cultiu, les CEs no són capaces de formar tubs en la mateixa proporció que en una situació control. Aquest estudi presenta uns resultats prou significatius i interessants com per seguir investigant el paper de l’angiogènesi en situacions patològiques com la de la IRCT i la seva potencial modulació amb tractaments farmacològics com el DF.