<<Potser hi ha encara una manera de fer bona poesia>>

Abstract

Aquest article proposa una interpretació de «Maîtresse de poëte», un dels poemes més hermètics de l’obra de Gabriel Ferrater. L’ús dels pronoms, les referències temporals, la sintaxi i la citació que el tanca exigeixen per part del lector un esforç hermenèutic que palesa la complexitat que pot assolir la poesia ferrateriana. A «Maîtresse de poëte» s’hi construeix el desdoblament d’una veu lírica que articula el procés de racionalització d’una experiència passada. El resultat és la formalització d’una crítica a l’escissió inevitable que provoca tot poema respecte de l’experiència poetitzada, la vida real. A aquest element crític de la poesia de Ferrater, indissociable d’una preocupació per l’especificitat de cada experiència, hi dedico, a mode d’introducció general, la part de l’article que antecedeix la interpretació del poema.