Grau de coneixement envers l'activitat física i el càncer en els professionals d'infermeria de la província de Barcelona

Tena Vicente, Cristina

Grau de coneixement envers l'activitat física i el càncer en els professionals d'infermeria de la província de Barcelona

License

Citation

Tena Vicente, C. Grau de coneixement envers l'activitat física i el càncer en els professionals d'infermeria de la província de Barcelona. 2014. handle: http://hdl.handle.net/10230/25384

This citation was generated automatically.

Abstract

Les millores en el tractament són responsables de la millora en la supervivència i l’esperança de vida dels pacients oncològics. És per aquesta raó que el càncer és cada vegada més vist com una malaltia crònica, i que requereix una gestió a llarg termini, amb unes intervencions que no siguin només tractaments farmacològics, com per exemple l’activitat física. En aquest estudi s’estudia el coneixement a nivell teòric de la relació entre l’activitat física i el càncer dels infermers/es de la província de Barcelona. Mitjançant un qüestionari es va valorar quins factors podien fer augmentar els nivells de coneixement dels infermers/es i determinar si hi havia diferències segons el tipus d'hospital i servei. Es van entrevistar 230 professionals de 4 hospitals diferents que treballaven al servei d’oncologia i a altres serveis de l’hospital. Es van valorar les respostes obtingudes dels qüestionaris comparant-les amb les que s’haurien de contestar segons l’evidència científica. D’un total de 124 infermers/es entrevistats, un 64,52% tenen formació complementària a la llicenciatura. El 58,06% creu que la pràctica d’exercici físic pot influir en la supervivència d’un càncer, un 52,42% recomanaria exercici de forma regular, en el cas de la qualitat de vida, un 95,7% afirmen que millora amb la pràctica d’activitat física, alternativament, un 44,35% creu que pot ajudar a la pèrdua de pes. En conclusió el grau de coneixement es mitjà-baix, saben reconèixer a trets generals els beneficis de l’activitat física en el pacient oncològic, però a l’hora de prescriure, el seu coneixement és més baix.