La filosofía del límite de Eugenio Trías y el viaje a oriente

Abstract

Res no caracteritza millor la filosofia del límit de Trías que la seva concepció de l'existència com a exili i èxode. Aquesta concepció ontològica del ser fronterer, expulsat de la causa i confrontat amb el setge hermètic d'un futur escatològic, és fruit de l'experiència del viatge a Orient realitzada per Trías en la cerca de les arrels originàries del fet religiós a L'edat de l'esperit (1994), profundament influenciat per les teories del viatge a Orient de Goethe, Hölderlin, Schelling i Heidegger, així com del retorn d'aquest exili oriental en el viatge de tornada a casa, a Occident, mitjançant el seu exploració d'una gnosi musical a les seves obres El cant de les sirenes (2007) i La imaginación sonora (2010).