Famílies amb superdiversitat lingüística : un estudi de l’educació plurilingüe en l’àmbit familiar; creences, actituds i pràctiques lingüístiques

Abstract

El treball se centra en la temàtica de l’educació plurilingüe en l’àmbit familiar a l’època de la globalització. Moltes famílies amb superdiversitat lingüística volen millorar l’aprenentatge dels seus fills en la llengua d’origen, però fins ara s’ha estudiat poc quina correlació existeix entre el bagatge lingüístic de les famílies i ’aprenentatge de la llengua d’origen, materna o paterna. En el context de les polítiques educatives a Catalunya, el plrilingüisme es fomenta com a activitat cognitiva i com a valor social. L’estudi recull dades sobre factors ideològics i actitudinals i sobre pràctiques lingüístiques mitjançant 35 qüestionaris. El grup meta són famílies plurilingües essent la llengua d’origen del pare o de la mare l’alemany. Els resultats dels pares també s’han contrastat amb opinions sobre el plurilingüisme d’alumnes de 15 a 18 anys amb l’alemany com a llengua d’origen i amb dades d’infants de 3 a 6 anys. Els resultats mostren que els pares amb només una L1 perceben el plurilingüisme com un capital lingüístic que garanteix un futur laboral i que permet eixamplar els coneixements culturals, però són poc conscients que l’aprenentatge d’una llengua d’origen no és l’adquisició d’una L1. Ells fills plurilingües, en canvi, mostren un alt grau de consciència metalingüística i una major acceptació de pràctiques heteroglòssiques.This study focuses on plurilingual education in the context of the family home in the age of globalization. Many families with linguistic superdiversity wish to improve their children’s heritage language acquisition. However, the correlation between the familial linguistic baggage and the child’s acquisition of the parents first language (L1) has not yet been studied extensively. Catalan educational policies encourage plurilingualism as a cognitive activity and for its social value. This study gathers data on ideological and attitudinal factors and on linguistic practices through 35 questionnaires. The target group is plurilingual families in which the mother or the father's L1 is German. The results of the parents have also been contrasted with opinions about plurilingualism in pupils aged from 15 to 18 with German as their heritage language and with data from children aged from 3 to 6. The results show that parents with only one L1 perceive plurilingualism mainly as a linguistic capital that guarantees better job prospects and widens cultural knowledge, but they show little awareness that the learning of a heritage language is not equal to their L1 acquisition. Plurilingual children, show a high degree of meta-linguistic awareness and a wide acceptance of heteroglossic practices.El trabajo se centra en la temática de la educación plurilingüe en el ámbito familiar durante la época de la globalización. Muchas familias con superdiversidad lingüística quieren mejorar el aprendizaje de sus hijos en la lengua de origen pero hasta ahora se ha estudiado poco la correlación que existe entre el bagaje lingüístico de las familias y el aprendizaje de la lengua de origen, materna o paterna. En el contexto de las políticas educativas de Cataluña, el plurilingüismo se fomenta como actividad cognitiva y valor social. Este estudio recoge datos sobre factores ideológicos y actitudinales y sobre prácticas lingüísticas mediante 35 cuestionarios. El grupo meta son familias plurilingües en las que la lengua de origen del padre o de la madre es el alemán. Los resultados de los padres se han contrastado también con opiniones sobre el plurilingüismo de alumnos de 15 a 18 años con alemán como lengua de origen y con datos de niños de 3 a 6 años. Los resultados muestran que los padres con solo una L1 perciben el plurilingüismo como un capital lingüístico que garantiza un futuro laboral y que permite ampliar los conocimientos culturales pero son poco conscientes de que el aprendizaje de una lengua de origen no es la adquisición de una L1. Los hijos plurilingües, en cambio, muestran un alto grado de consciencia metalingüística y una mayor aceptación de las prácticas heteroglósicas.