Tensions en el model de feminitat en el setmanari "La luz del porvenir": espiritisme i protofeminisme a la Catalunya del segle XIX
Tensions en el model de feminitat en el setmanari "La luz del porvenir": espiritisme i protofeminisme a la Catalunya del segle XIX
Enllaç permanent
Descripció
Resum
Aquest treball se centra en l'espiritisme de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX i explora la seva relació amb el feminisme i les transformacions socials en l'època de la Restauració. El context històric, marcat per la industrialització i la urbanització, va ser un moment d’intensa activitat per a les dones espiritistes, que van trobar en aquest moviment una via per articular discursos socials i religiosos alternatius. La primera part de l'estudi examina l’estat de la qüestió sobre l'espiritisme català, destacant la seva naturalesa com a moviment socioreligiós que es presentava com una ciència positiva i una religió laica. Aquesta part del treball posa èmfasi en la diversitat d’enfocaments acadèmics sobre el tema, subratllant el caràcter interdisciplinari de les investigacions recents, que han enriquit la comprensió del fenomen. A més, es discuteix com l'espiritisme, emmarcat en el lliurepensament i l’anticlericalisme, va ser capaç de subvertir certs rols de gènere, oferint a les dones una plataforma per a la seva expressió i participació pública. La segona part del treball s'endinsa en l'anàlisi de la revista La Luz del Porvenir, un òrgan de premsa espiritista dirigit per Amalia Domingo Soler. A través de l’estudi dels seus primers 105 números, es desgranen els eixos principals del discurs sobre la dona que la revista promovia. Aquest discurs es caracteritza per una ambivalència marcada: tot i incloure elements que combreguen amb el discurs feminista de l’època, com la defensa de l’educació per a les dones, també perpetua estereotips conservadors sobre el rol femení, especialment en relació amb la moralitat i la vida domèstica. Aquesta dualitat reflecteix les tensions internes del moviment espiritista en la seva articulació d’un model de feminitat que, en alguns aspectes, reforçava les normes socials existents. El treball conclou que, tot i l'aparença progressista de l'espiritisme, el discurs de La Luz del Porvenir no pot ser considerat plenament feminista, sinó més aviat protofeminista. La revista va contribuir a la creació d’un espai per a la participació femenina, però sovint ho va fer des d'una posició que no qüestionava profundament les estructures patriarcals de l’època.Descripció
Treball de Fi de Màster en Història del Món. Curs 2023-2024
Directora: Maria Betlem Castellà i Pujols