La dislocació del verb en català

Abstract

La dislocació (a l'esquerra) d'arguments i adjunts es un fenomen força conegut en la sintaxi del català (e.g. Solà 1991, Vallduví 1992a) i altres llengües romàniques. Tanmateix, la dislocació del verb és gairebé del tot desconeguda a nivell acadèmic, tot i ésser un fenomen ben viu a tots els parlars catalans. Aquest paper presenta exemples de dislocació del verb i mostra la seva equivalència formal a la dislocació dels arguments, fent servir un seguit de tests (recció d'un element coreferenciat dins de l'oració, ubicació de partícules perifèriques) i n'esmenta les diferències (represa amb forma verbal i no pronominal, desviació morfològica cap a la forma d'infinitiu). També distingeix entre la dislocació del verb i l'avantposició del sintagma verbal, un fenomen estructural diferent. Des del punt de vista formal, és interessant la interacció entre la dislocació del verb i els pronoms febles, ja que els pronoms febles poden ser copiats a l'infinitiu dislocat de manera optativa. Finalment, s'analitza la càrrega semanticopragmàtica associada a aquesta configuració, que comparteix amb les altres dislocacions a l'esquerra.