‘Los hòmens no són perfets’: revelacions dels processos de fiscalització institucional

Abstract

Els processos de visita o fiscalització d’una institució poden donar informacions molt valuoses sobre l’exercici de les seves competències regulars i sobre els seus engranatges interns de poder i de gestió; també sobre aspectes tangencials o col·laterals inesperats, que sovint reflecteixen disfuncions de funcionament, per exemple apropiacions temporals per part de càrrecs públics d’esclaus o forçats institucionals per a usos privats. La Diputació del General, amb amplis poders fiscals, financers, jurídico-polítics i defensius a la Catalunya moderna, comptà amb un mecanisme de retiment de comptes força sofisticat al seu temps. Gràcies a la informació que llegà, fins i tot es poden conèixer processos instruïts arran de denúncies de persones que consideraven que algun càrrec o oficial públic havia abusat de la seva autoritat o actuat amb prepotència. Es reflecteix, així, que existia una ètica del servei públic i no respectar-la es considerava reprobable.

In early modern Catalonia, every three years a powerful provincial representative institution called Diputació del General or Generalitat was subject to a strict accountability procedure which lasted nine months. Many records from these procedures provide us with priceless data about the fiscal, financial and political regular functions of the institution. They also inform us that some officials better cared about themselves than about the organism they were supposed to work for in unexpected ways such as using public slaves for private purposes. Through these records, especially testimonies at trial, we perceive that common people understood quite well what was the attitude that public officers were socially required to keep towards citizens. Arrogant behaviours were thus reprobated, such as other sorts of abuse of power.