L'ombra dins l'ombra de mi mateix. Una indagació en la metarealitat de l'obra de Manuel Baixauli

Abstract

Amb tres novel·les (Verso, 2002, L’home manuscrit, 2007, i La cinquena planta, 2014) i un recull de microrelats (Espiral, 1998, revisat i publicat el 2010), Manuel Baixauli s’ha posicionat com un dels narradors més originals del panorama literari actual. La seva literatura és una operació de creació i imaginació que situa el lector en una realitat ambigua, entre el somni i la vetlla, i posa de manifest l’enigma que li és consubstancial. El propòsit d’aquest article és avaluar els components metaliteraris de l’obra de Baixauli a partir de l’anàlisi de l’ús de l’autoreferencialitat, el desdoblament espectral i la metanarrativitat.With three novels (Verso, 2002, L’home manuscrit, 2007, La cinquena planta, 2014) and one book of micro-stories (Espiral, 1998, re-issued in revised form in 2010), Manuel Baixauli has made a place for himself as one of the most original writers on the Catalan scene. His work is the result of an imaginative creative process which takes the reader to an ambiguous place, half way between dream and wakefulness, bringing out the essential enigmatic dimension of reality. The article attempts an assessment of the metaliterary components of Baixauli’s work through the analysis of his use of self-referentiality, the doppelgänger and metanarrativity.