L'adquisició dels pronoms clítics ci i ne de l'italià com a L2 i com l'afecta l'existència de pronoms equivalents en la llengua materna dominant: els bilingües de català i castellà

Sagué Guillén, Maria del Mar

L'adquisició dels pronoms clítics ci i ne de l'italià com a L2 i com l'afecta l'existència de pronoms equivalents en la llengua materna dominant: els bilingües de català i castellà

License

Citation

Sagué Guillén, M. L'adquisició dels pronoms clítics ci i ne de l'italià com a L2 i com l'afecta l'existència de pronoms equivalents en la llengua materna dominant: els bilingües de català i castellà. 2019. handle: http://hdl.handle.net/10230/43187

This citation was generated automatically.

Abstract

Els bilingües de català i castellà s’han d’afrontar constantment a dos sistemes lingüístics que, en ocasions, tenen gramàtiques diferents. Aquest és el cas dels pronoms clítics hi i en, els quals no existeixen en castellà. Partint d’estudis previs que demostren que aquells amb més dominància del castellà acostumen a no produir-los tan freqüentment quan parlen català, l’estudi pretén investigar si la tendència es repeteix quan s’adquireix una L2 que conté un sistema equivalent. Els pronoms ci i ne de l’italià tenen unes funcions sintàctiques gairebé idèntiques a les del català: oblic, partitiu i locatiu. Aprenents d’italià dominants del català i del castellà han participat en dos experiments, una prova de producció oral i un judici d’acceptabilitat, els quals tenen l’objectiu d’investigar si al grup que té el castellà més proper li suposa més difícil inserir-hi el pronom clític o identificarne un ús agramatical respecte a aquell qui té dominància del català. Els resultats de la prova oral conclouen que els dominants del castellà no produeixen tant els pronoms clítics en l’expressió. El judici d’acceptabilitat indica que tampoc saben identificar un context agramatical d’omissió, la qual cosa significa que donen el mateix grau d’acceptabilitat a un context amb el pronom clític que sense el pronom clític. De la investigació, per tant, es dedueix que existeix una manera diferent d’adquirir aquests pronoms per part dels dos grups, estant en avantatge el grup dominant de català, perquè la transferència entre el català i l’italià no suposa haver d’omplir una categoria sintàctica addicional.