Dos llenguatges de traducció diferents: les dues versions de Josep Carner d’«El malalt imaginari» (1905/1909 i 1921)
Dos llenguatges de traducció diferents: les dues versions de Josep Carner d’«El malalt imaginari» (1905/1909 i 1921)
Citació
- Ortín M. Dos llenguatges de traducció diferents: les dues versions de Josep Carner d’«El malalt imaginari» (1905/1909 i 1921). Caplletra. Revista Internacional de Filologia. 2015;58(Primavera):123-57. DOI: 10.7203/Caplletra.58.7174
Enllaç permanent
Descripció
Resum
En aquest article es presenta una comparació crítica detallada dels llenguatges que va posar en joc Josep Carner en dues versions diferents d’El malalt imaginari de Molière. La primera, publicada l’any 1909, havia estat feta el 1905 per a una producció d’Adrià Gual; la segona va aparèixer el 1921 en una col·lecció d’obres literàries en traducció que dirigia Carner mateix, la Biblioteca Literària. És interessant de comparar-ne les solucions perquè aquest no és un simple cas de revisió, sinó un cas de retraducció, amb molts aspectes culturals implicats. Pompeu Fabra havia dut a terme en aquests anys una renovació severa i completa de la llengua escrita. Carner va canviar la seva concepció respecte als objectius i la pràctica de la traducció, per mirar com podia contribuir a estendre les possibilitats expressives de la llengua reformada.
This article offers a detailed critical comparison of the literary languages deployed by Josep Carner in two different Catalan versions of Molières’s Le Malade imaginaire. The first one, published in 1909, had been made in 1905 for a stage production by Adrià Gual; the second one was published in 1921 in Biblioteca Literària, a series of literary works in translation supervised by Carner himself. The main interest in comparing them lies in the fact that this is not a case of mere revision but a case of retranslation, and one which presents interesting cultural aspects. Not only had a stringent and thorough renewal of written Catalan taken place in the years between the two versions, led by Pompeu Fabra, but Carner had also changed his whole approach to the task of translation in respect of both its practice and its goals, in connection with the potential growth of literary language on the basis of this reform.