Es pot parlar d'una corba ambiental de Kuznets? Reflexions històriques entorn el medi ambient i el desenvolupament

Boleda i Torrent, Martí

Es pot parlar d'una corba ambiental de Kuznets? Reflexions històriques entorn el medi ambient i el desenvolupament

License

Citation

Boleda i Torrent, M. Es pot parlar d'una corba ambiental de Kuznets? Reflexions històriques entorn el medi ambient i el desenvolupament. 2020. handle: http://hdl.handle.net/10230/46850

This citation was generated automatically.

Abstract

Aquest estudi examina la validesa de la corba ambiental de Kuznets per a la petjada ecològica i les emissions de CO2 en un ampli rang de països de tot l’abast planetari i amb realitats socio-econòmiques diverses. Amb un conjunt de dades que van des de mitjans segle XVIII per al cas de les emissions de CO2 i des de la dècada dels 60 del segle passat per a la petjada ecològica i arriben fins als nostres dies, amb l’entrada de ple en l’era de l’antropocè. A partir de l’anàlisi empíric de la corba que dibuixen els dos indicadors ambientals en relació al PIB per càpita es qüestiona la validesa de la corba ambiental de Kuznets, una hipòtesi llançada per diversos economistes (veure per exemple Grossman 1995, Selden 1994 o Kaufmann 1998) segons la qual els indicadors ambientals, en uns primers estadis de desenvolupament, tendirien a empitjorar per, a partir d’un cert nivell de desenvolupament, arribar a un punt d’inflexió i començar a millorar. Segons els resultats obtinguts només s’ha pogut comprovar la validesa de la corba ambiental de Kuznets per a aquells països fortament desenvolupats i que a demés no són grans productors de petroli. Així mateix, també per aquests països, s’ha pogut constatar que fets socio-econòmics concrets, com guerres de gran abast, crisis econòmiques, l’aplicació de polítiques proteccionistes, la millora de la tecnologia o la terciarització de l’economia, tenen una gran influència en el còmput dels indicadors ambientals. En concret s’ha analitzat el cas del protocol de Kyoto i com aquest ha tingut una gran influència en la davallada dels indicadors d’emissions de CO2 com a resultat dels objectius de reducció que en aquest es van acordar. Val a dir que la comprovació empírica es fa sobre unes dades existents que utilitzen nombrosos proxis per a la seva reconstrucció en el llarg temps i que, especialment en el cas de la petjada ecològica abarquen un arc temporal encara insuficient i no donen resultats clars al respecte.