La flexibilitat a la Unió Europea : garantia de supervivència o de desaparició?

Abstract

El fenomen de la flexibilitat té diverses manifestacions a la Unió Europea del 2018. D’una banda, la flexibilització de la integració segons els Estats i matèries la competència per a la gestió de les quals ha estat transferida de forma compartida a la Unió Europea (la integració diferenciada). En són uns exemples el mercat interior, la moneda única (l’euro) o l’Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia i l’espai Schengen. D’altra banda, la flexibilització de la integració per desenvolupar-la en qüestions no previstes ni explícitament ni implícita en elsTractats. L’article 114 TFUE (l’harmonització del mercat interior) i la clàusula de flexibilitat (o clàusula residual o de competències subsidiàries) continguda a l’article 352 TFUE en són els màxims exponents. A partir d’aquí, i partint del funcionalisme, el federalisme i l’intergovernamentalisme com a teories que ajuden a explicar la integració europea, aquest Treball de Fi de Grau té l’afany de respondre si el fenomen de la flexibilitat és la garantia de supervivència o de desaparició del projecte europeu. En un moment en què el Regne Unit va decidir sortir de la Unió Europea, cal preguntar-se si l’Europa de les diverses velocitats és necessària per a una organització internacional d’integració formada per 27 Estats Membres o si, per contra, l’erosiona.