Anàlisi del menorquí a Rondaies de Menorca d’Andreu Ferrer

Mascaró Triay, Núria

Anàlisi del menorquí a Rondaies de Menorca d’Andreu Ferrer

Citation

Mascaró Triay, N. Anàlisi del menorquí a Rondaies de Menorca d’Andreu Ferrer. 2021. handle: http://hdl.handle.net/10230/48774

This citation was generated automatically.

Abstract

La rondalla és una forma de literatura que es caracteritza per transmetre’s oralment i, per tant, manté una llengua molt expressiva, del dia a dia i molt arrelada al lloc on s’explica. Rondaies de Menorca d’Andreu Ferrer Ginard és un bon exemple de la presència de la llengua popular en aquest tipus de textos. L’objectiu principal d’aquest treball és descriure els trets morfosintàctics i lèxics del menorquí trobats en el recull de rondalles. A més, com que l’autor era mallorquí, ens hem proposat analitzar la fidelitat al parlar menorquí i les possibles interferències amb el parlar de l’illa veïna. Per dur a terme aquesta anàlisi, hem fet un buidatge d’ítems significatius a partir de la lectura de totes les rondalles del llibre i els hem organitzat en diverses taules. Hem dividit les característiques en dos grans grups principals: la morfosintaxi i el lèxic. I, al seu torn, cada grup s’ha tornat a dividir en subgrups: d’una banda, la morfosintaxi està formada per la morfologia nominal, la morfologia verbal i la sintaxi; d’altra banda, el lèxic està dividit en paraules exclusives del menorquí, paraules compartides entre el menorquí i el mallorquí i paraules exclusives del mallorquí. Després d’haver fet l’anàlisi, hem arribat a la conclusió que Andreu Ferrer Ginard va ser molt fidel a les particularitats del menorquí i, per tant, podem afirmar que Rondaies de Menorca és una mostra perfecta de la riquesa lingüística de l’illa. Només hem trobat alguns casos aïllats, tant de morfosintaxi com de lèxic, en què l’autor utilitza expressions o construccions mallorquines, però no són suficients per afirmar que hi hagi una interferència significativa.