Grandes errores en la prensa política española en el año 2012: de la gloria al ridículo en veinticuatro horas

Abstract

A menudo lo que la prensa de calidad ofrece a sus lectores como una exclusiva acaba siendo un error. Este trabajo analiza los grandes desaciertos que publicaron los cinco mayores diarios de España en el año 2012 en sus secciones de política. La reacción de los principales rotativos ante estas equivocaciones refleja tanto la crisis de credibilidad que sufren los grandes medios como el relativismo con el que se aplican los códigos deontológicos de los que disponen estas cabeceras. También, que la verdadera detección de estos fallos no va a llevar a la rectificación del propio medio sino, la mayoría de las veces, a la réplica de los competidores o a como los perpetradores del desaguisado optan por dejar sin continuidad posterior unos temas que, de haber sido verdaderas exclusivas, hubiesen tenido un mayor recorrido mediático en días posteriores.

Sovint el que la premsa de qualitat ofereix als seus lectors com una exclusiva acaba sent una errada. Aquest treball analitza els grans desencerts que van publicar els cinc primers diaris d’Espanya l’any 2012 a les seves seccions de política. La reacció dels principals rotatius davant d’aquestes equivocacions reflecteix tant la crisi de credibilitat que pateixen els grans mitjans com el relativisme amb què s’apliquen els codis deontològics de què disposen aquestes capçaleres. També, que la veritable detecció d’aquestes pífies no portarà a la rectificació del mateix mitjà sinó, la majoria de les vegades, a la rèplica dels competidors o a com els perpetradors del desgavell opten per deixar sense continuïtat posterior uns temes que, si haguessin estat veritables exclusives, haurien tingut un major recorregut mediàtic en els dies següents.

Often what the quality press offers to its readers as a scoop ends up being a mistake. This paper analyzes the major errors published in the politics sections of the five main Spanish newspapers in 2012. The reaction of these newspapers to mistakes reflects as much the credibility crisis of the mainstream media as the relativism with which the ethical codes of these papers are implemented. It reflects also that the real detection of these errors will not lead to the rectification of the newspaper itself but, most of the time, to the reply of competitors or even to the subsequent silence of the authors of the mess with respect to issues which, had they been real scoops, would have had major media coverage over the following days.