Estandarditzar per revitalitzar? El cas de l’aragonès

Abstract

En aquest treball s’analitzen les relacions entre els processos d’estandardització i els processos de revitalització lingüística, amb la intenció de fer palesos els avantatges i els límits de l’estandardització per a la revitalització lingüística. Amb aquest objectiu en ment, s’hi desenvolupa un marc teòric que ha pres en consideració la literatura més representativa sobre l’estandardització i sobre la revitalització lingüística, tot aplicant-hi una mirada crítica per tal de fer paleses les relacions socials desiguals que poden acompanyar l’estandardització, sobretot de llengües minoritzades i amenaçades. En aquest sentit, s’han ponderat els beneficis de l’estandardització en relació a altres estratègies de revitalització lingüística possibles i a una jerarquia de prioritats revitalitzadores. Per últim, el marc teòric s’aplica al cas de l’aragonès per tal de comprovar-ne la solvència. Però, sobretot, per contribuir a concretar les estratègies amb més possibilitat d’èxit que cal emprendre per preservar i revitalitzar aquesta llengua en els propers anys.