Turisme i comportament electoral: un estudi de la seva relació a l'illa de Mallorca

Abstract

Des dels anys cinquanta del segle vint, les Illes Balears han experimentat un procés de turistització sense precedents. A partir del 1996 ençà, el turisme ha esdevingut omnipresent i ha homogeneïtzat econòmicament i urbanística tota Mallorca, penetrant en les zones rurals, transformant tots els racons que n’havien quedat al marge i establint un model territorial basat en el turisme i l’oci urbà. El present estudi analitza el rol d’aquest sector econòmic en els canvis dels patrons de vot espacials a l’illa, caracteritzada per una escletxa rural-urbana que ha polaritzat políticament els municipis, però que s’ha anat escurçant els darrers anys per donar lloc a una integració territorial dels resultats. Així, hem comprovat que els pobles rurals han perdut el caràcter més nacionalista i conservador que els caracteritzava per convergir amb els municipis urbans, però que el creixement turístic, més enllà d’actuar com a homogeneïtzador dels resultats, ha donat lloc a un augment del vot regionalista/nacionalista allà on la massificació s’ha intensificat més. Aquest efecte s’explicaria per una contra-resposta a l’amenaça del turisme i, conseqüentment, el creixement turístic estaria actuant com una força de polarització electoral en contra de la tendència uniformitzadora.