Denominació i estatus dialectal del tortosí ; Variació del tortosí amb el parlar calero i variació
generacional

Colldeforns Sánchez, Paula

Denominació i estatus dialectal del tortosí ; Variació del tortosí amb el parlar calero i variació generacional

License

Citation

Colldeforns Sánchez, P. Denominació i estatus dialectal del tortosí ; Variació del tortosí amb el parlar calero i variació generacional. 2023. handle: http://hdl.handle.net/10230/58087

This citation was generated automatically.

Abstract

L’estudi que presentem parteix de l’interès i la falta de representació pel que fa al tortosí. Plantegem noves vies d’investigació relacionades amb la mateixa varietat, de manera que s’aconsegueix actualitzar informació i dades pel que fa a la realitat sociolingüística actual i aportar informació lingüística nova. L’objectiu és esbrinar si tortosí funciona com a denominació del territori que abarca i, d’altra banda, plasmar les característiques del parlar de l’Ametlla de Mar, Baix Ebre —al qual ens referim com a calero—, així com els prejudicis lingüístics per part de la comunitat de parla tortosina. Per aconseguir-ho, s’ha recorregut a la recerca bibliogràfica i a la documentació sobre els conceptes més rellevants relacionats amb la dialectologia i la sociolingüística. També difonem una enquesta a escala de Catalunya per apropar-nos a la percepció de l’estatus dialectal del tortosí i es duen a terme 6 entrevistes etnogràfiques semidirigides que ens proporcionen característiques del parlar calero. Quant a la denominació del subdialecte tortosí, tot i concloure que la proposta popularitzada d’anomenar-li ebrenc és errònia, hem de tenir en compte que forma part d’una realitat sociolingüística i que existeix com a objecte de discussió. Referint-nos a l’estatus dialectal, els resultats quantitatius de les enquestes ens han mostrat que el tortosí compleix totes les funcions socials de la llengua menys la del prestigi, segons els mateixos parlants de tortosí. En canvi, aquests mateixos parlants atribueixen la funció del prestigi a les varietats centrals, però sobretot al barceloní, i ho fan de manera unànime. Un altre resultat compartit entre gairebé totes les persones enquestades té a veure amb el pensament que les Terres de l’Ebre és un territori marginat i amb poca representació a Catalunya. Pel que fa a la variació existent entre el tortosí codificat per l’IEC i el parlar calero, hem pogut identificar i codificar certs trets lingüístics d’aquest parlar —com ara l’argot mariner— a través de les entrevistes i de la recerca bibliogràfica. Tanmateix, els resultats no es poden generalitzar plenament degut al nombre d’entrevistes. Hem pogut estudiar la variació generacional, atès que les persones entrevistades estaven distribuïdes entre jubilades, adultes o joves i també per gènere (una de cada). Aquesta variació és notable, sobretot, en els aspectes fonètics, de la mateixa manera que hi ha variació (i substitució lingüística) entre el mateix calero en funció de si la persona ha viscut fora del poble, o no.