Anòsmia publicitaria : comunicar l'intangible : una aproximació a la publicitat audiovisual de perfum en la configuració d’un llenguatge idiosincràtic i estretament vinculat als codis del llenguatge cinematogràfic

Cairol, Elionor

Anòsmia publicitaria : comunicar l'intangible : una aproximació a la publicitat audiovisual de perfum en la configuració d’un llenguatge idiosincràtic i estretament vinculat als codis del llenguatge cinematogràfic

Citation

Cairol, E. Anòsmia publicitaria : comunicar l'intangible : una aproximació a la publicitat audiovisual de perfum en la configuració d’un llenguatge idiosincràtic i estretament vinculat als codis del llenguatge cinematogràfic. 2025. handle: http://hdl.handle.net/10230/71214

This citation was generated automatically.

Abstract

Davant la incapacitat de transmetre olors i essències a través de la pantalla, la publicitat audiovisual de perfum ha desenvolupat un llenguatge visual singular, capaç d’evocar l’intangible. A través d’una aproximació teòrica, aquest estudi reflexiona sobre el perfum com a objecte cultural, simbòlic i emocional, per entendre la necessitat de la seva comunicació de transcendir la funcionalitat per connectar amb les emocions, els records i els desitjos més profunds de l’espectador. Paral·lelament, s’estableix una analogia formal entre aquest llenguatge i els codis cinematogràfics, posant en relleu les coincidències expressives entre ambdós, mitjançant l’anàlisi de quatre anuncis dirigits per cineastes reconeguts. A través d’aquest recorregut, la investigació proposa entendre aquesta tipologia comunicativa no només com una eina persuasiva, sinó com un espai híbrid d’expressió creativa, gairebé artística, i únic dins el panorama publicitari contemporani.
Due to the inability to transmit scents and essences through a screen, perfume advertising has developed a unique visual language capable of evoking the intangible. This study takes a theoretical approach to reflect on perfume as a cultural, symbolic, and emotional object in order to understand the need for its communication to transcend functionality to connect with viewer’s emotions, memories, and deepest desires. Simultaneously, a formal analogy is established between this language and cinematic codes, emphasizing the coinciding expressive elements of the two through an analysis of four advertisements directed by renowned filmmakers. Through this journey, the research proposes understanding this communicative typology as not only a persuasive tool, but also a hybrid space of creative expression, that is almost artistic, and unique within the contemporary advertising landscape.