Juliana de Norwich i Virginia Woolf:  entre l’experiència quotidiana i l’experiència sagrada: una anàlisi comparativa entre l’estètica mística medieval i la literatura moderna a partir del capítol “La media parda” de Mimesis d’Erich Auerbach

Monsó Cadena, Diana

Juliana de Norwich i Virginia Woolf: entre l’experiència quotidiana i l’experiència sagrada: una anàlisi comparativa entre l’estètica mística medieval i la literatura moderna a partir del capítol “La media parda” de Mimesis d’Erich Auerbach

License

Citation

Monsó Cadena, D. Juliana de Norwich i Virginia Woolf: entre l’experiència quotidiana i l’experiència sagrada: una anàlisi comparativa entre l’estètica mística medieval i la literatura moderna a partir del capítol “La media parda” de Mimesis d’Erich Auerbach. 2023. handle: http://hdl.handle.net/10230/57775

This citation was generated automatically.

Abstract

Quina relació estètica hi ha entre les Revelations of Divine Love de Juliana de Norwich, obra mística del segle XIV, i To the Lighthouse de Virginia Woolf, novel·la que se situa al cor de l’escriptura modernista? Aquest Treball de Fi de Grau, titulat «Juliana de Norwich i Virginia Woolf: entre l’experiència quotidiana i l’experiència sagrada», construeix una anàlisi comparativa entre fragments d’ambdues autores a partir del capítol “La media parda” d’Erich Auerbach publicat a Mimesis, el qual exposa com els recursos literaris característics de la literatura de principis del segle XX (la dilació del temps i l’espai, la multiplicitat de perspectives i la juxtaposició dels discursos) elaboren una estètica que situa el moment quotidià a l’epicentre de tota experiència sensible: en un món cada dia més globalitzat, l’instant ordinari s’ha convertit en allò que tothom comparteix. Paral·lelament, sis segles abans, en les seves setze revelacions, Juliana de Norwich utilitza uns recursos estilístics semblants per il·lustrar l’encarnació, la Passió, la mort i la resurrecció de Crist. Tot i que Woolf no era una autora confessional, la literatura comparada ens permet aproximar-nos al fet literari més enllà de qualsevol limitació històrica o ideològica, i és a través d’aquesta atenció a la mateixa paraula que podem establir ponts i ressonàncies interliteràries entre dues obres que, tot i la seva aparent disparitat, ens aboquen a un mateix univers on l’experiència mística transmuta a l’experiència quotidiana, on el vocabulari es dilata perquè també ho fa la realitat, i on el temps exterior ve dictat, en última instància, pel temps interior.