El buit que omple l'espai: les deixalles espacials i el dret de l'espai exterior

Abstract

L’increment del volum de deixalles espacials en l’òrbita terrestre suposa una amenaça directa pel futur de l’ús i l’exploració de l’Espai Exterior, així com un perill per a la pròpia superfície terrestre. El Dret de l’Espai Exterior no ha aconseguit establir una regulació jurídicament vinculant que afronti aquesta qüestió de manera eficaç: ni les Directrius per a la reducció de les deixalles espacials es compleixen suficientment, ni tampoc han resultat exitosos els protocols formulats pels diversos actors a tals efectes. Aquestes circumstàncies han provocat que l’any 2020 es batés novament el rècord de deixalles espacials en l’òrbita terrestre, la qual cosa obliga a considerar la promulgació de normes internacionals jurídicament vinculants que donin resposta a les múltiples qüestions jurídiques que suposa tal desafiament, com l’enduriment de les restriccions que limiten la creació de deixalles espacials i l’ampliació de les sancions en cas que se’n generin, tenint ben present la importància de la sostenibilitat espacial.The increase in the volume of space debris in Earth’s orbit poses a direct threat to the future use and exploration of Outer Space and a danger to the Earth’s own surface. Outer Space Law has failed to establish a legally binding regulation that addresses this issue effectively: neither the Guidelines for the Reduction of Space Debris are sufficiently complied with, nor have the protocols related to space debris issued by other actors. These circumstances have caused the record for space debris in Earth orbit to be broken again in 2020, forcing the enactment of legally binding international standards to respond to the many legal issues posed by this challenge, such as the tightening of restrictions that limit the creation of space debris and the extension of sanctions in case they are generated, bearing in mind the importance of space sustainability.