L’objectiu d’aquest treball és contrastar la versió original mallorquina d’algunes rondalles amb les corresponents traduccions anglesa i castellana. Atès que les rondaies contenen molts elements de caràcter popular i dialectal, la comparació permetrà d’estudiar els recursos que es van aplicar en la tasca traductora, els quals, amb matisos, s’estenen al llarg de dos pols: en un extrem se situa la utilització d’estructures populars, en la llengua receptora, equivalents a les estructures de la ...
L’objectiu d’aquest treball és contrastar la versió original mallorquina d’algunes rondalles amb les corresponents traduccions anglesa i castellana. Atès que les rondaies contenen molts elements de caràcter popular i dialectal, la comparació permetrà d’estudiar els recursos que es van aplicar en la tasca traductora, els quals, amb matisos, s’estenen al llarg de dos pols: en un extrem se situa la utilització d’estructures populars, en la llengua receptora, equivalents a les estructures de la llengua d’origen; en l’altre extrem es recorre a la traducció lliure. El corpus de rondalles traduïdes al castellà i a l’anglès que s’ha analitzat està format per 28 narracions. Pel que fa al castellà, s’han estudiat les rondalles incloses en Cuentos maravillosos, que Teodor Llorente publicà el 1914. Pel que fa a l’anglès, s’han escollit, d’una banda, el treball de Georg Ezra Dane i de Beatrice J. Dane, del 1931, i, de l’altra, la traducció de David Huelin de 1945.
+
