Jordi Arbonès va traduir dues noveŀles de Jane Austen, que veren la llum en català sota els títols de Persuasió (1988) i L’abadia de Northanger (1991) en la coŀlecció Clàssics Moderns d’Edhasa. Aquest treball pretén donar compte de com va solucionar Arbonès els problemes de traducció derivats de la multiplicitat de registres dels textos originals i caracteritzar a grans trets el seu model de llengua. Es pararà atenció especial als registres que destaquen per la seua coŀloquialitat i l’oralitat, així ...
Jordi Arbonès va traduir dues noveŀles de Jane Austen, que veren la llum en català sota els títols de Persuasió (1988) i L’abadia de Northanger (1991) en la coŀlecció Clàssics Moderns d’Edhasa. Aquest treball pretén donar compte de com va solucionar Arbonès els problemes de traducció derivats de la multiplicitat de registres dels textos originals i caracteritzar a grans trets el seu model de llengua. Es pararà atenció especial als registres que destaquen per la seua coŀloquialitat i l’oralitat, així com a aquelles solucions de traducció que podrien considerar-se relativament arcaiques o marcadament literàries. En relació amb aquestes solucions, es mirarà d’esbrinar fns a quin punt era certa l’afrmació d’Arbonès segons la qual un traductor no té un model de llengua propi perquè es deu absolutament a l’estil de l’original.
+
